CASBA

Les sigles CASBA signifiquen Comerç Amic Sense Barreres. És un projecte de sensibilització i formació de l'alumnat d'arquitectura que promou l'accessibilitat dels comerços per facilitar l'autonomia de les persones amb diversitat funcional. Neix l'any 2004 a la UPC i des de 2017 hi col·labora la UIC (UnIversitat Internacional de Catalunya). Nosaltres vam anomenar "KASBA" al grup i vam decidir mantenir la K perquè des del punt de vista gràfic sembla més impactant. 

TREBALL DE CAMP

Al juliol de l´any 2018 vam començar a treballar en el projecte KASBA.

Al principi vam fer fotografies de les botigues de proximitat del barri. En una reunió del grup vam decidir que el carrer Avinyó era idoni per fer aquest projecte. Una vegada teníem les fotos impreses, vàrem fer una selecció de les botigues per visitar amb els alumnes d’arquitectura.

 

En el grup i conjuntament amb els responsables del projecte CASBA vam decidir unes línies de treball. Una d’elles va ser la distribució entre els alumnes i nosaltres. A mitjans de setembre, iniciem la nostra primera trobada d’estudiants d’arquitectura de la UIC (Universitat Internacional de Catalunya).

 

Paral·lelament nosaltres comencem un treball sobre l’accessibilitat i fem algun reconeixement en alguna botiga per veure si era accessible.

CONEIXEMENTS PREVIS

Nosaltres érem conscients que venien uns estudiants d'arquitectura que eren majors d'edat i quin havia de ser el nostre tracte. Amb ells vam fer una primera experiència pel carrer. Molts d'ells anaven en cadira de rodes i nosaltres els vàrem acompanyar pel carrer Avinyó i entràvem en alguna botiga perquè ells veiessin la dificultat d'accés. 

 

La nostra primera experiència

Vàrem anar a comprovar com estava la botiga del Decathlon. Després de veure la guia "Fem accessible el nostre carrer". Ho vam posar en pràctica. Al Decathlon vàrem comprovar:

  • L'ample de la porta d'entrada i era correcte, ja que tenia una rampa i barres rugoses a terra per no relliscar.

  • També vam comprovar l'ascensor i era correcte.

  • Vàrem comprovar que els articles estiguessin accessibles per la gent que va en cadira de rodes que no es trobessin massa alts.

  • Finalment vàrem anar als provadors i aquests estaven ocupats amb trastos i era difícil d'entrar.


ACCÉS

En el botó de sota podreu veure la guia "Fem accessible el nostre comerç", amb la que nosaltres ens hem basat per poder realitzar part de la nostra feina.

COMPARTIM (de botigues amb els estudiants d'arquitectura)

 

FUI A UNA TIENDA QUE SE LLAMABA KAMBIO, CON UNA CHICA. ERA UNA TIENDA DE GAFAS. YO NO PUDE ENTRAR PORQUE HABÍA UN ESCALÓN. LA CHICA ENTRÓ SOLA Y MIDIÓ EL ESPACIO.

Elena B.

 

Fuimos a la calle Avinyó para ver si cumplía norma de accesibilidad. Fui con una estudiante de Marruecos a un pequeño super, al final de la calle. Ella tomó medida de entrada, altura mostrador y estanterías. Tomó fotos con su móvil, mientras me quedaba fuera, pues no pude entrar por el escalón.

Pepe M.

 

El proyecto KASBA me gustó mucho porque hicimos un trabajo que era muy importante para nosotros y para concienciar a los futuros arquitectos, que aunque parece mentira aún queda mucho trabajo para superar y potenciar la accesibilidad.

 Elena B.

ACTE DE CLOENDA

Com qualsevol projecte, arriba a la seva fi. Va haver-hi un abans i un després amb els estudiants d'arquitectura que ens agradaria repetir aquesta experiència l'any vinent. Perquè comprovar in situ si es pot entrar a la botiga, si els articles estan al nostre abast, si el taulell està al nostre nivell... són detalls que si no estem, passarien desapercebuts.

 

Nosaltres continuem visitant botigues. Concretament la *cistelleria *Germanes García i Cuses de Casa, botigues alguna centenària i l'altra amb gairebé mig segle. Botigues molt vinculades al barri i que van anunciar el seu tancament. Jubilació, ens van respondre els seus responsables.

 

 


Merece la pena esta experiencia porque estar presente cambia el punto de vista.  Pepe Marín


OPINIONS

 

Cualquier acto de clausura se exponen los logros conseguido. No tengo nada que objetar. Pero no me hubiera importado que un alumno de arquitectura me leyese mi escrito sobre la calle Avinyó: “Fuimos a un super pequeño, no pude entrar por el escalón.” No sé si estaban los dependientes, sus opiniones son importantes. Se puede resumir en dos palabras: integración social, objetivo de todos.

Pepe M

 

El proyecto CASBA es para mí algo nuevo, ya que trabajamos con los arquitectos. Me parece muy bien el proyecto porque ahora no solo nosotros nos hemos dado cuenta de que la mayoría de las tiendas no tienen la entrada accesible para entrar con la silla manual o también con una silla eléctrica, y que con su ayuda algún día consigamos tener las tiendas en las que hemos trabajado, accesibles.

Susana M.

 

El proyecto CASBA ha sido genial porque ha permitido relacionar-nos con estudiantes, ver en que consiste su trabajo y poder dar nuestra opinión. Yo repetiría la experiencia

Miriam E.

 

La experiencia de poder realizar un proyecto sobre la accesibilidad de un centro ocupacional nos ha dado la oportunidad de aprender mucho, no solo como arquitectos sino también como personas. Con este trabajo hemos aprendido no sólo a escuchar sino también a ponernos en el lugar de todo tipo de usuario, fijándonos en cada detalle para así proyectar con razón y consciencia una arquitectura para todo el mundo. Así pues, estamos muy contentas con el trabajo realizado y agradecemos al Centro Ocupacional Sínia por su hospitalidad y por el aprendizaje

 

De la experiència he après que tots hem de tenir les mateixes oportunitats a qualsevol lloc i per això tots hem de pensar en una arquitecura accessible a tots els nivells.

No t'imagines tots els "obstacles" fins que no fas un projecte com aquest.

Un arquitecte pot aportar molt. El simple fet de posar una rampa enlloc d'unes escales, o de posar una barana o qualsevol petit detall, pot millorar el dia dia de moltes persones.

Mireia A. (estudiant de la UIC d'arquitectura)