Església del Pi

La Basílica de Santa Maria del Pi és una parròquia catòlica de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic català, declarada Bé d'Interès Cultural en 1931. Està situada al carrer Cardenal Casañas, enfront de la Plaça del Pi. Segons la tradició, el nom de Santa Maria del Pi pel qual és popularment coneguda, ve d'haver-se trobat la imatge de la Verge en el tronc o cor d'un pi, per la qual cosa va ser plantat un d'aquests arbres davant de la porta principal . Altres diuen que el pi es va plantar per simbolitzar la puresa de la Mare de Déu, sempre constant com la verdor del pi, o com a exemple l'enteniment humà, que ha de sempre mirar al cel. 

Balaguer cita Antoni de Bofarull, qui en el seu Cicerone afirma que el 1568 es va plantar un pi davant de l'església, el qual es conservava encara en 1800, i era tan alt com els edificis circumdants. El pi va morir en 1802, a conseqüència d'haver-li clavat un soldat seva baioneta al tronc.

L'església també té un altre nom, La nostra Senyora o Santa Maria dels Reis. Aparentment prové del seu primer retaule, que representava l'adoració dels Reis. Entre les pintures que guarda el temple, es troba un quadre sobre aquest tema.

Memoria adaptada

Fuimos a la iglesia del pi. Como había muchas escaleras no podíamos entrar. Yo conocía otra entrada. Dimos la vuelta y  fuimos a la entrada que hay en la plaza del milicià desconegut, la puerta estaba cerrada pero un señor que pasaba por la calle nos vio y pico a la puerta. Nos abrió un señor y nos dejó entrar. Nadie nos explicó nada pero tampoco preguntamos. La iglesia es muy   bonita, tiene un rosetón muy grande y la   luz da muchos colores dentro de la   iglesia, parece un mandala. Hemos visto muchas tumbas en el suelo. Hay una sala donde están los tesoros.    

 

 Moisés y Ana