Quílez va prendre el negoci en 1940, en una Barcelona de postguerra on escassejaven molts productes d'alimentació. En poc temps es va convertir en un dels millors establiments de la ciutat. Allí es podia trobar de tot. Lafuente explica que Quílez era una persona tan preocupada pel seu negoci que va buscar a algú com ell perquè ho substituís. El triat, curiosament, va anar el seu màxim competidor: Andrés Lafuente, propietari d'adrogueries Lafuente. "El traspàs -rememora el seu fill- va ser simbòlic, a un preu irrisori. Només buscava a algú que entengués el negoci i respectés l'esperit de la tenda".