El 7 d’agost de 1854, sota la consigna Abajo las murallas!!!, es van iniciar els treballs d’enderroc de la muralla de Barcelona, reclamat ja amb anterioritat durant el Trienni Liberal (1820-1823). Els treballs d’enderroc no van finalitzar fins al Sexenni Democràtic (1868-1873). Aquests treballs eren necessaris per millorar les condicions higièniques de la ciutat, així com per donar feina a molts jornalers aturats, que estaven creant certa inestabilitat social. Un altre factor important fou el creixement contemporani de la ciutat de Barcelona –Pla de l’Eixample i les annexions dels antics municipis del Pla de Barcelona-, i on les muralles suposaven un element condicionant i un greu inconvenient.

Una capital europea, com volia esdevenir Barcelona, li calien nous espais per la indústria, l’habitatge i la mobilitat, i per tant va ser totalment necessari l’enderroc de les seves muralles. Un darrer factor, i de gran importància, va ser la càrrega simbòlica que implicava la muralla, clarament vinculada a l’antic règim i a la repressió militar imposada a partir del 1714.