Época romana

La primera muralla de Barcino, es va començar a construir al segle I a. C. Tenia poques torres, només en els angles i en les portes del perímetre emmurallat. Les primeres incursions de francs i alemanys a partir dels anys 250 van suscitar la necessitat de reforçar les muralles. Sota el mandat en l'imperi, ja decadent, de Claudio II, Barcino inicia la construcció de millors fortificacions entre els anys 270 i 300. La nova muralla o segona muralla, que són les restes que podem observar en l'actualitat, es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de dos metres, fins a 8 metres en alguns trams, amb espai al mig farcit de pedra i morter on també es va utilitzar de farcit escultures, inscripcions i altres elements arquitectònics, que en l'actualitat ens serveixen per documentar els primers segles de la ciutat. La muralla constava de 81 torres d'uns 18 metres d'altura, la majoria de base rectangular, deu amb base semicircular, situades en les *portaladas. Aquestes portes comptaven amb tres obertures, una central, més ampla, per al tràfic rodat, i dos laterals, més petites, per als vianants. Les torres estaven formades per dues plantes i en el pis superior hi havia finestres de *migpunt amb la finalitat de protegir la vila de l'exterior. Les seves torres van motivar que es conegués amb el nom de la ciutat coronada. Les obres de millora van ser de les més importants fetes durant el Baix Imperi en la Tarragonina, i constitueixen una de les causes per les quals Barcino va prendre rellevància en començar a comparar-se amb Tarraco. Es conserven en bastant bon estat els sectors nord i est. A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que van ser augmentades al segle XII, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe en l'Edat Mitjana. La muralla romana de Barcelona té gairebé 2000 anys d'història. Es tracta del monument més gran de Barcelona més de 2/3 parts de la muralla romanen encara ocultes després del pas dels anys. Amb el pas del temps, la ciutat medieval va créixer i aviat va haver de sortir fora de les muralles perdent la seva funcionalitat, i a poc a poc va ser incorporada als nous edificis que es construien a la ciutat. Sent devorada pels mateixos.